Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 1 de desembre de 2017

Amics del Museu: VISITA AL MUSEU MARTORELL

El passat dissabte 25 de novembre, la nostra associació va anar a visitar el Museu Martorell, edifici que custodia la reserva de les col·leccions geològiques (mineralogia i petrologia) i paleontològiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. La visita va ser a càrrec del conservador de mineralogia del mateix museu, en Marc Campeny, que ens va rebre a l'entrada de l'edifici dissenyat per Antoni Rovira i Trias i que té els orígens en la donació que va fer el seu promotor, el senyor Francesc Martorell.

El Museu Martorell Inaugurat el 1882, va ser el primer edifici de Barcelona construït amb l’objectiu de ser un museu públic i va començar custodiant col·leccions de zoologia, botànica, geològica i arqueologia. A partir de l'any 1924, el museu va passar a contenir les col·leccions de mineralogia, petrologia i paleontologia esdevenint el Museu de Geologia de Barcelona.



A l’entrada de l’edifici també vam poder gaudir de la col·lecció de “grans blocs”, que consisteix en exemplars de roques de grans mides procedents de diverses localitats catalanes. Part d’aquesta exposició a l’aire lliure es va desmantellar durant la dictadura de Primo de Rivera però alguns blocs encara perduren en l’actualitat i fa uns cinc anys es van poder restaurar.


Ja dins el vestíbul, en Marc ens va ensenyar un dels tresors que amaga el Martorell: el mural de la zona volcànica de la Garrotxa, fet amb roques d'aquesta regió.


Després, ens va explicar, com es treballa actualment amb la documentació de les col·leccions, especialment de mineralogia, quina és la base de dades que fan servir i quin són els protocols que s’utilitzen per garantir la conservació de les col·leccions.

Vam tenir el luxe de poder gaudir d'uns exemplars de piromorfites d'un lloc tan emblemàtic com Horcajo (Ciudad Real) i que van ser una bona mostra de com es treballa a l’hora de registrar els exemplars. Les mostres s'han de numerar, s’ha d’especificar si han format part d'alguna anterior col·lecció, conservar l'etiqueta antiga (com en aquest cas, que alguna procedia de la col·lecció del Lluís Marià Vidal) conservar en les urnes corresponents i fins i, tot, escollir el material per seglar les mostres.




A més, vam poder visitar la Biblioteca de geologia, que es va actualitzant amb noves adquisicions i com ens va remarcar en Marc, està oberta i a disposició de tothom que hi vulgui anar de dimarts a divendres de 9:00 a 14:00 h.


De nou a la planta baixa, vam visitar la sala de Mineralogia-Petrologia i que tots recordàvem. Allà vam poder veure una altra de les joies de la col·lecció de mineralogia: la vitrina de les sals de Cardona que, actualment, es troben en procés de restauració. També vam poder novament gaudir d'exemplars que destacaven per diverses raons: la seva història, mida o lloc emblemàtic de procedència com va ser el cas d’unes grans galenes de Bellmunt o Martorell o algun exemplar de plata de Guadalcanal (Sevilla).




A la sala també vam poder veure la col·lecció de micromuntatges del Dr. Masoliver que va donar al museu l’any 2012 i ha permès incrementar molt el nombre d'espècies de la col·lecció.



Els minerals radioactius i els asbestos també mereixen ser destacats, ja que s’ha fet un gran esforç per complir unes estrictes mesures de seguretat prenent com exemple altres museus de l'àmbit internacional, molt mes avançats en aquest temes. 

També ens va mostrar l’exemplar tipus d’abellaïta, el primer mineral descobert a Catalunya i del qual ja en vàrem fer ressò al nostre blog (.Enllaç)

Només ens resta donar de nou les gràcies a en Marc Campeny per la magnífica visita, les seves explicacions, per fer-nos descobrir tantes coses que ens haguessin passat per alt i per respondre tan amablement a les nostres preguntes.



Cal recordar que les col·leccions de reserva del Museu Martorell no es troba obertes al públic general i que per fer-ho s’ha de concertar una visita prèviament.

Fotos: Agustí Asensi, Isabel Benet


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada