Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 13 de novembre de 2017

Mn. Francesc Nicolau: INTERROGANTS PLANTEJATS PEL PLANETA MART: HI HAGUÉ VIDA?

Segona xerrada del primer cicle de conferències que, sobre els tema Noves troballes i més estudis del sistema solar (I), va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el dia 2 de novembre del 2017 a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona. Si voleu el resum de la primera conferència, cliqueu aquí.

La principal pregunta sobre si hi ha vida a Mart és contesta ara amb un no. Potser en el passat n’hi va haver de microscòpica. Han estat enviades 39 sondes i cadascuna ha costat centenars de milions de dòlars, i algunes més de mil milions. I el progrés en els coneixements ha estat minso.


Mart és el quart planeta del sistema solar en proximitat al Sol. Si la Terra té un promig de temperatura a la seva superfície de 20ºC, a Mart és molt més baix, de -20ºC. Està a una distància de nosaltres d’uns 78 milions de kilòmetres. S’assembla molt a la Terra. El seu dia és 57 minuts més llarg que el nostre, però el seu any dura el doble que el de la Terra. Les estacions són similars a les terrestres, ja que la inclinació d’ambdós planetes és semblant (24º Mart i 23º la Terra).


Des dels temps clàssics es pensava que hi havia habitants. El primer que va moure la qüestió modernament fou el P. Secchi a mitjan segle XIX, ja que li va semblar que a Mart hi havia unes canals. I Schiaparelli ho va divulgar des de l’observatori de Milà; interpretà que les canals eren de construcció humana. També ho va creure Percival Lowell (va donar la seva fortuna per que construïssin un observatori per estudiar Mart). El 1924 Antoniadi, amb el seu telescopi, veié que els canals eren una mera il·lusió òptica.


La iniciativa d’anar a explorar Mart fou dels russos, enviant les sondes Mars, posant-les en òrbita i fent-ne fotografies, malgrat que no hi hagué èxit fins a la Mars 3; en seguiren sis més fins a la Mars 9. Els americans també hi varen enviar una sèrie anomenada Mariner i que no va tenir èxit fins a la Mariner 4. La vall més important de Mart, porta el nom de “Marineris” en honor d’aquestes naus. El darrer, el Mariner 9, va fer-ne unes 7.900 fotografies i va poder fer el mapa de Mart amb molt de detall, certificant que no hi havia canals.


Després, el 1975, seguiren les Viking, per veure si hi havia vida. L’experiment amb detectors de vida que foren encarregats al nostre Prof. Joan Oró. Les naus que s’envien a Mart tenen el problema de l’amartizatge, ja que solen estrellar-se; per això se n’enviaren dues. Si les dues se salvaven, com així fou, podria fer-se una comparativa de resultats. Aquests foren en ambdós casos negatius en no detectar vida. Les reaccions químiques practicades resultaren negatives.


A continuació, el 1987, els russos prepararen el pla Phobos de dues sondes per veure també si hi havia vida, però ambdues varen fallar. Els americans enviaren la Phoenix el 2007. Les naus enviades a Mart triguen entre sis i vuit mesos en arribar-hi (a la Lluna són tres dies). Quan va amartitzar, va perforar el terra i va descobrir-hi aigua congelada. Va enviar dades des de març al novembre. El 2010 es va donar com perduda. Va evidenciar l’existència de compostos argilosos originats en presència d’aigua (a l’encreuament de dues valls fluvials).


El Curiosity de l’americana NASA hi arribà el 2014 (l’aparell per comprovar-ne la meteorologia fou fabricat a Espanya) encara funciona. Ha enviat 37.000 imatges i ha recorregut 1,6 km anuals. Si hi va haver vida, aquesta fou microscòpica i va ser fa mils de milions d’anys, però ara no n’hi ha ni rastre. Va aterrar a una planura d’un cràter anomenat Gale, antiga zona molt humida, amb roques argiloses a la confluència de dos antics rius. La composició del lloc, hauria estat apte per a la vida si el contingut de l’atmosfera hagués tingut prou oxigen. Sobre si pot haver vida humana sobre Mart, també s’ha de contestar que no, ni posant-hi oxigen, ja que hi falta la capa d’ozó.

S’han trobat emissions de gas metà, però el Curiosity no les ha pogut detectar. Podrien tenir un origen mineral o cometari. De tant en tant, per les escletxes, surten emissions d’aquest gas, en forma d’esclat brusc.


El 2015 es va enviar la sonda Maven per analitzar-ne l’atmosfera. El seu cost ha estat de 671 milions de dòlars. L’atmosfera de Mart és molt tènue i es pensa que s’ha perdut pel baix magnetisme del planeta en front dels vents solars, els quals la volatilitzaren, inclús part d’aigua de la superfície.

A algun lloc encara hi ha aigua líquida, encara que molt salina deguda als perclorats que hi contindria (el grau 0 Farenheit és la temperatura de congelació de l’aigua salina). Moltes qüestions plantejades encara no tenen resposta. Però sembla que l’aigua clara estaria congelada des de fa 3.500 milions d’anys.

Els europeus també tenen el projecte d’enviar-hi missions no tripulades. La primera, del 2016 no va tenir èxit, ja que la nau que havia d’explorar el sòl (anomenades Schiaparelli) es va estrellar en el moment de l’amartitzatge. La que estava prevista per al 2018 s’ha posposat fins al 2020

Si voleu veure el reportatge complet que es va projectar a la conferència, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada