Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 14 de setembre de 2017

Mn. Francesc Nicolau: SANT ALBERT MAGNE, patró dels qui es dediquen a les ciències de la natura

Després de segles d’un cert estancament en el coneixement de la natura, al segle XIII a Europa es va revifar un interès especial  per les ciències naturals i serà per obra d’eclesiàstics que arribarà aquest resorgiment.

Sant Albert Magne. Fresc de Tommaso da Modena 
a la sala del Capítol de l'antic convent de Sant Nicolau a Treviso

El que hi sobresortirà d’entre tots ells serà un frare dominic, que acabarà a més a més, nomenat bisbe: Albert Magne (1206/7-1280), nat a Lavignan (Suàbia, Baviera), de família noble. Podríem citar altres religiosos d’aquest segle XIII que també figuren en la història de les ciències com el franciscà Roger Bacon (1214-1294) i els dominics Vicent de Beauvais (1190-1264) i Tomàs de Cantimpré (1201-1270).

Albert als 16 anys entrà a l’orde dels predicadors que sant Domènec de Guzmán havia fundat el 1217. Estudià a Colònia (on més tard faria de professor) i el 1240 era nomenat professor a París, després d’haver exercit a Hildesheim, a Friburg i a Estrasburg. A París tingué d’alumne a sant Tomàs d’Aquino. El 1248 fou cridat a Colònia per reformar-hi el pla d’estudis i el 1260 era nomenat bisbe de Ratisbona, càrrec que només exercí durant dos anys, passats els quals presentà la renúncia i tornà a Colònia on va morir el 1280. El 1274 havia assistit al Concili de Lió i el 1277 havia anat a París a defensar la doctrina del seu antic deixeble Tomàs d’Aquino.

La seva obra científica va ser enorme. Veiem escrit a Historia general de las ciencias (de Taton, Barcelona 1971, p.647) que Beaujouan hi diu que va ser el més gran naturalista de tota l’edat mitjana. I si examinem el que va escriure, a part de teologia i filosofia, trobem que va dedicar-se a tots els àmbits de la ciència de la natura: astronomia, meteorologia, física, alquímia, mineralogia, zoologia, botànica, medicina, agricultura... a més de la seva aportació a les matemàtiques. No és estrany que se l’anomenés Doctor universalis (o també Doctor expertus).


En els seus tractats no sols es limita a recollir els autors anteriors sinó que hi posa molt d’experiència personal i per això les seves aportacions són notables. El tractat De animalibus comprén 26 llibres, una descripció completa de la fauna europea, i en De vegetabilibus es mostra un botànic consumat, que ha recorregut totes les plantes anant pel camp amb molta finor d’observació.

S’ha dit (per H. J. Sadler) que «si hagués continuat el desenvolupament de les ciències de la natura pel camí que havia emprès sant Albert, aquesta ciència s’hauría estalviat una marrada de tres segles». I és que el seu mètode d’observació i experimentació, seguides de la correcta deducció, de fet ja era segons els cànons actuals. Considerat sant, va ser proclamat doctor de l’Església per Pius IX el 16 de desembre de 1931. Pius XII, a més, el va declarar patró dels qui es dediquen a l’estudi de la natura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada