Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 22 de setembre de 2017

Amics del Museu: Nova guia "Ruta geològica de l'avenc Montserrat Ubach"

Amb l’arribada de la tardor, donem la benvinguda a la nostra biblioteca del Museu a una nova guia: «Ruta geològica de l’avenc Montserrat Ubach», la qual neix per la voluntat dels seus autors, en Jordi Lloret i la Montserrat Ubach, destacats espeleòlegs. Amb aquesta guia es volen celebrar els més de 50 anys del descobriment del que, al seu dia, va ser l’avenc més profund de Catalunya, i àdhuc del món, obert en conglomerats; al mateix temps també es vol donar a conèixer l’extraordinària geologia, la geografia i la història d’un indret encara força remot: el municipi d’Odèn a l’Alt Solsonès. Malauradament la seva publicació s’ha convertit també en un homenatge a un dels seus autors, Jordi Lloret i Prieto, desaparegut prematurament el passat mes de març.


En la confecció de la ruta geològica que s’explica en aquesta guia, hi han col·laborat, entre d’altres, els geòlegs Josep M. Mata-Perelló, autor de la presentació, Laura Moreno, Albert Martínez i Isaac Camps.


Després d’una breu però acurada introducció, on s’explica el marc geològic pel qual es desenvolupa la ruta, es fa una relació de les cavitats del Solsonès, la major part de les quals obren les seves boques en conglomerats. Seguidament s’explica un resum de la curiosa història del descobriment del citat avenc: a inicis dels anys 60 del segle passat, una jove espeleòloga, Montserrat Ubach, i la seva mare, Carme Tarrés, es van dedicar a explorar l’Alt Solsonès a consciència, tant que la gent les coneixia com “les dones que busquen forats”. Un dia un pastor de la contrada, Ramon Pujantell, els va mostrar la boca d’un avenc situat al Racó del Teix, al peu del Puig Sobirà.


En la primera exploració, realitzada per la Montserrat i els seus pares, ja es va veure que la cavitat era una mica més important del que pensaven, per això l’any 1963 es va dur a terme l’anomenada Operació Solsonès, on membres de nou entitats excursionistes van baixar els set pous de que consta l’avenc i van determinar que la fondària total era de -202 m, la qual cosa va suposar un rècord de profunditat a Catalunya durant 15 anys i també del món, pel que respecta a cavitats en conglomerats, durant 20 anys. Després de l’exploració es va decidir posar a l’avenc el nom de la seva descobridora, i encara avui dia està entre els més importants a nivell mundial.


Seguidament a la guia es passa a explicar la ruta, punt per punt, amb inici i final al poble de Canalda, nucli arraulit al peu del vessant sud del gran massís del Port del Comte. Aquesta ruta es troba dins el projecte del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès, i és un itinerari circular d’uns 8 Km de recorregut i uns 300 m de desnivell, el qual puja i recorre la base de la Roca de Canalda, baixa fins al Tossal de l’Anella i des d’allà s’arriba al mirador de l’Avenc, des d’on es torna al poble de Canalda pel Camí Ral de Baix.


A cadascun dels tres trams en què s’ha dividit la ruta, es fan diverses parades dins les quals s’explica la situació geogràfica, l’apunt geològic i històric (amb algunes anècdotes) i la descripció de la flora i la fauna de la zona.






Fins i tot es dóna informació sobre les nombroses vies d’escalada de gran dificultat que s’han obert a l’alterosa Roca de Canalda, així com també sobre els diversos barrancs que es poden baixar rapelant.



La present guia va veure la llum en el decurs de la sortida de presentació d’aquesta ruta geològica, que alhora va ser també un homenatge a Jordi Lloret, la qual va tenir lloc el passat 30 de juliol i que va aplegar una cinquantena de persones (i dos gossos) al poble de Canalda. Aquest acte col·lectiu va comptar amb la presència de Montserrat Ubach, J.M. Mata-Perelló, Laura Moreno i Ramon Pujantell.

Canalda al peu del Port del Comte

Montserrat Ubach i Josep M. Mata-Perelló, guies de la sortida

Després de les presentacions, des de l’església d’origen romànic de Sant Julià de Canalda, vam començar a pujar cap a la base de la Roca de Canalda tot passant pel mas de la Casanova, el qual fou la base dels espeleòlegs de l’Operació Solsonès. Pel camí observem alguns exemplars ben florits de la planta anomenada caragola (Erodium rupestre), molt característica de la muntanya mitjana i que creix als relleixos i escletxes de les roques.

Anant cap a la Roca de Canalda, 
passem pel mas de la Casanova

Caragola

Després de creuar la carretera L-401, per la qual hem arribat a Canalda, continuem pujant fins arribar al peu de l’imponent cingle. Aquí fem una parada sota l’ombra dels pins, perquè fa molta calor, i la Laura Moreno en dóna algunes explicacions sobre l’origen dels conglomerats que formen la Roca de Canalda, relacionats amb la gènesi del Pirineu i els rius que l’erosionaven i que desembocaven al mar interior que ocupava l’actual Depressió Central.

Al peu de la Roca de Canalda,
 rebem les explicacions de la Laura Moreno

En passar a frec del peu del cingle, deixem a mà dreta, i a certa alçada, les coves dels Moros. En aquest punt la Laura ens demana que ens fixem en la composició i disposició dels còdols dels conglomerats que són quasi tots calcaris i pràcticament no tenen matriu perquè es tracta de ventalls al·luvials molt proximals.

Sota les coves dels Moros

Aspecte dels conglomerats

Sota el vol dels voltors que fan niu als penya-segats, continuem per la base del cingle tot observant com, per virtut de diàclasis verticals, es van separant llastres del cingle principal i formant monòlits, com per exemple l’agulla anomenada El Ditet. Quan arribem a la balma de l’Espluga Malera (o Melera), en J. M. Mata-Perelló ens assabenta que totes les balmes que veurem en aquest recorregut (a més de l’esmentada Espluga Malera també passarem per la balma de Ca l’Andreu i de Ca la Rita), es van formar gràcies a la presència d’una capa de gresos més tous i vulnerables a l’erosió. Moltes d’aquestes balmes eren prou grans per a encabir-hi edificacions al seu interior.

Balma de l'Espluga Malera


Ca la Rita

Una d’aquestes edificacions fou Ca la Rita, habitada fins a mitjans dels anys 80 i que encara es manté dempeus. En aquest punt l’organització ens ofereix un refrigeri als assistents i, seguidament, al racó de la font i sota l’ombra de la gran balma, té lloc l’acte de presentació de la guia a càrrec de la Montserrat Ubach, qui dedica un record per al Jordi, el seu inseparable company d’activitats, pel qual aquesta guia fou el seu darrer projecte. En acabat els interessats vam poder adquirir els primers exemplars recent sortits de l’impremta.

L'avituallament

L'acte de presentació de la guia


Continuem la ruta i en arribar a la cruïlla amb el camí que puja a la balma de Gràtines, abandonem les parets en direcció sud. En el punt on el nostre itinerari creua de nou la carretera L-401, en J.M. Mata-Perelló ens explica, amb un esquema “in situ”, la naturalesa del doble encavalcament que afecta el Puig Sobirà, format per roques del Cretaci superior i de l’Eocè inferior, el qual, gràcies a les argiles i evaporites de la fàcies Keuper, es col·loca damunt de les roques més “modernes” de l’Oligocè de la Roca de Canalda. La particularitat és que aquí l’encavalcament és doble perquè es va produir en dos temps segons un sistema de propagació de bloc superior (o fora de seqüència), amb això queda dit que aquí la geologia és més complexa del que sembla a primera vista.





Baixant del tossal de l'Anella

Continuem per la pista avall fins arribar al tossal de l’Anella on abandonem la pista per prendre un sender poc marcat i que davalla fort fins que desemboca a la pista del Camí Ral de Baix. A pocs metres a mà dreta tenim el mirador de l’Avenc, del qual només es pot veure la boca superior situada a mitja alçada del cingle de l’altra banda del barranc. És curiós que s’hagi desenvolupat un avenc tan profund com aquest en conglomerats (per això va ser rècord de fondària durant tants anys), però és que la seva gènesi està relacionada amb la proximitat d’aquests conglomerats amb l’encavalcament del mantell del Cadí sobre la Conca de l’Ebre. Aquest avenc només es pot visitar de la mà d’experts espeleòlegs.

Vista de la boca superior de l'avenc Montserrat Ubach

Pel citat Camí Ral ens endinsem al Bosc de Cavallera on trobem alguns fragments de roques, procedents del Puig Sobirà, en els quals apareixen alveolines, uns foraminífers d’estructura concèntrica que daten de l’Eocè inferior.

Fragment de calcària amb alveolines

Vista de la rasa de l'Obac, sota la Roca de Canalda

En una cruïlla deixem el camí ample i seguim recte per un sender ben traçat però sense cap marca, pel qual anem creuant els llits de tres barrancs. Aquí el grup s’ha estirat tant que quasi anem sols tot observant la naturalesa dels conglomerats amb còdols de litologies molt variades (tècnicament anomenats "poligènics"). Així podem trobar còdols tant mesozoics com paleozoics entre els quals distingim calcàries blanques, sorrenques vermelloses, pissarres motejades, calcàries “griotte”, microconglomerats, i fins i tot còdols de roques granítiques. Això dóna fe del molt que han viatjat aquests còdols... i encara no han acabat el seu periple!

Aspecte dels conglomerats poligènics
del Sistema Al·luvial superior de Berga (Oligocè)

Còdol de calcària "griotte" del Devonià (Paleozoic)

Còdol de pissarra motejada del Paleozoic

Vista del doble encavalcament

Finalment el camí ens porta cap a una suau carena des d’on tenim una bona vista del doble encavalcament del Puig Sobirà sobre la Roca de Canalda. Ara ja només ens resta baixar al poble i anar a Sant Llorenç de Morunys on s’ha preparat un dinar de germanor, després del qual anem tots plegats al claustre del seu monestir on hi ha el Museu de la Vall de Lord, dins el qual s’ha habilitat un espai dedicat a l’avenc Montserrat Ubach i al seu entorn.

Espai dedicat a l'avenc Montserrat Ubach dins la sala Josep Cases
del Museu de la Vall de Lord a Sant Llorenç de Morunys

Així posem punt i final a aquesta jornada tan intensa i emotiva en la qual s’han visitat indrets poc coneguts de la nostra rica geografia i de la seva no menys rica geologia. Si voleu més detalls d’aquesta sortida, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada