Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

diumenge, 30 de juliol de 2017

Jorgina Jordà: EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “PAISATGES GEOLÒGICS DE CATALUNYA UNA MIRADA FOTOGRÀFICA A LA GEOLOGIA CATALANA”

Aquest passat dissabte 15 de juliol, hem pogut assistir a la presentació de l'exposició fotogràfica d'en Jordi Lluís Pi:  Paisatges Geològics de Catalunya Una mirada fotogràfica a la geologia catalana. L’exposició està ubicada a la Casa de Cultura de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, un espai idoni pel que fa a lluminositat.


L'exposició narrada pel mateix autor, és fruit d'un treball de més de tres anys per intentar documentar la varietat i riquesa del paisatge de Catalunya prestant especial atenció als aspectes referents a la muntanya i la geologia.



Pels qui no el conegueu us diré que en Jordi és un gran aficionat a la fotografia i la geologia des de fa molts anys. Va ser membre fundador del Grup Mineralògic Català i és membre de l’associació Mountain Wildernees de Catalunya i de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura.

L'acte va començar amb unes paraules d'en Joan Soler, geògraf i representant de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat. A continuació, en Jordi ens va anar comentant les diferents fotografies cadascuna de les quals comptava amb una magnífica descripció geològica revisada pel geòleg Isaac Camps, conegut també per la seva tasca com a editor científic i guia de camp, i del qual fa molt poc vàrem parlar al nostre Blog en l'entrada: Amics del Museu: ETS UN GEOLOSKETCHER?

Es feia palès que la selecció de fotografies estava molt pensada, no faltàvem indrets emblemàtics com Montserrat, El Pedraforca o El Montseny però també n'hi havia d'altres menys coneguts com són els badlands de la riera de Gaia o els d'All i Olopte.



Pels que no estigueu familiaritzats amb el terme, un badland (terme derivat de l'anglès i que literalment significa "terra dolenta", en català “xaragall” i en espanyol “carcava” ) és un tipus  morfològic en clima  àrid format a roques sedimentàries i sòls rics en argila, farines de falla, o cinerites i tobes volcàniques, que han patit una erosió intensa a causa del vent i de l'aigua i que dóna lloc a una gran variabilitat geomorfològica. És una definició equivalent a la de malpaís (en el sentit que es dóna a aquest vocable al sudoest dels Estats Units).

També hi havia fotografies dels Cingles de Bertí, les Cingleres de Vallcebre, la serra del Cadí, els Bufadors de Bevi (veure també al nostre Blog, a l'entrada: Isabel Benet: ELS BUFADORS DE BEVÍ), el Congost de Mont Rebei o els Cingles de Fontfreda. No podia faltar una fotografia d'un indret geològic molt destacat en l'àmbit internacional i poc reconegut aquí, com és la zona de les Ribes Blaves a Olesa de Montserrat mateix, i així fins a fer la cinquantena d’imatges.





Per acabar donar-li les gràcies a en Jordi i a tots el qui han fet possible aquesta exposició.

dimarts, 25 de juliol de 2017

Mn. Francesc Nicolau: LA SONDA JUNO AL PLANETA JÚPITER

Tots recordareu que el gener d’enguany la sonda Juno, llançada per la NASA l’agost del 2011, havia arribat ja als encontorns de Júpiter. Que es trobava a només 2.575 Km dels núvols que envolten el planeta (10 vegades més aprop que totes les altres sondes que s’hi havien acostat) i que s’hi havia quedat orbitant-lo a fi d’examinar-lo ben a fons i escatir els seus secrets. Eren 37 circumvalacions projectades. I em preguntareu: què s’ha obtingut, fins ara?

La sonda Juno orbitant Júpiter

No s’ha acabat la missió però sí que us hem de dir que ja tenim sorpreses. El maig passat la revista Science ja n’explicava unes quantes. Crec que us interessarà saber-les Júpiter té un camp magnètic més intens del que hom creia possible, és 10 vegades més potent que el de la Terra, també un camp gravitatori que no s’ajusta del tot al que s’havia calculat, cosa que vol dir que els models teòrics de l’interior de Júpiter són incomplets o erronis, també s’hi ha vist un gran plomall d’amoníac que s’eleva des de les profunditats com un geiser. De què prové?

L'investigador de la NASA Scott J. Bolton

L’investigador principal de la Juno, Scott J. Bolton del Southwest Research Institute (Texas, EEUU), es mostra sorprès i diu: “Hi passen coses que ens han fet fer un pas enrere i repensar tot això com un nou Júpiter”. L’òrbita de Juno s’ha modificat, fent-la més allargada, de manera que li permet acostar-se al planeta fins a 4.200 Km dels seus núvols cada 53 dies. I segueix escrutant l’atmosera i l’interior amb una precisió que cap nau mai no havia aconseguit.

La seva òrbita va evolucionant i sobrevolant les regions polars, cosa fins ara no aconseguida. A partir de la latitud de 60º desapareixen les franges de nuvols del planeta i, oh sorpresa, els pols són com regions caòtiques, amb domini dels petits ciclons. Els seus diàmetres van de 50 fins als 1.400 Km, cgosa molt diferent dels pols de Saturn. A més presenten un color blavenc que encara no s’ha pogut interpretar amb certesa. Quines seràn les substàncies que hi predominen?

Aspecte d'un dels pols de Júpiter

Amb tot això, i el que encara vindrà, es vol arribar a comprendre quan i com es va formar Júpiter i tot el sistema solar, incloent-hi la història de la Terra. Per poart nostra no veiem gaire clar que es pugui arribar a conclusions segures. Les dades que es van rebent no fan més que desorientar i antics esquemes s’han hagut de modificar. Ja ens ho faran saber. 

diumenge, 16 de juliol de 2017

Marc Campeny i Jorgina Jordà: PROJECTE TWIN COLLECTIONS

El passat 1 de juliol es va celebrar la presentació del Projecte Twin Collections, que fomenta el grup de recerca consolidat de Recursos Minerals de la Universitat de Barcelona i que va tenir lloc a la seu del Grup Mineralògic Català (GMC).

En Marc Campeny, conservador de Mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i professor associat de la UB i en Xavier Casado, director del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la UB i soci del GMC, ens van explicar en què consistia aquest projecte que implicaria a diverses institucions i universitats d'arreu del món i en el que els minerals són el centre del projecte, que també té una vessant solidària.




El projecte es centra en la preparació de materials docents per a l’ensenyament de la mineralogia dins dels estudis universitaris. L’objectiu és que els materials docents siguin transversals i que puguin utilitzar-se arreu del món. El punt d’inici és la creació d’una llista on hi figuren 222 espècies minerals que per les seves característiques es considera que qualsevol estudiant de mineralogia hauria de saber reconèixer.

A partir d’aquí es crearia un llibre de teoria sobre generalitats on s’especificarien les característiques d’aquestes espècies i com identificar-les tan de visu com en làmina prima utilitzant el microscopi petrogràfic.




Tot i així, el punt fort del projecte seria la creació de col·leccions estàndard dels 222 minerals. Les mostres que formessin aquestes col·leccions haurien d’estar perfectament numerades i tenir les mateixes característiques en totes les col·leccions amb la idea de formar col·leccions bessones o clonades. Aquest punt és molt important, ja que es crearia un guió de pràctiques associat a la col·lecció que permetria el treball autònom i que, tenint en compte que es tractaria de col·leccions bessones, seria el mateix per a totes les col·leccions i es podria accedir a ell des d’arreu del món a través d’internet.

Aquestes col·leccions es crearien a través d’una xarxa coordinada des de la UB i el Museu de Ciències Naturals i que comptaria amb participants de diferents llocs del món. Cada institució aportaria al projecte un conjunt de mostres per la creació de les col·leccions i a canvi, rebria una d’aquestes col·leccions bessones per a la seva institució.

La idea va sortir a partir d'una col·laboració dels impulsors del projecte amb el Instituto de Geología de la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM). Aquesta universitat fa tres anys que va iniciar un grau de ciències de la terra i compta amb la necessitat de crear materials didàctics per a realitzar les pràctiques de diferents assignatures, entre elles, la mineralogia. La col·lecció del Instituto de Geología de la UNAM seria la prova pilot d’aquest projecte, tot i que s'hi han interessat en participar universitats i institucions d’altres països com Angola, Argentina, França o l’Iran.

Un altre objectiu del projecte és intentar muntar aquestes col·leccions en institucions localitzades en països en vies de desenvolupament i posar en marxa un projecte de solidaritat amb la participació de la Fundació Solidaritat UB.

El projecte es va presentar al GMC perquè l’associació s’involucrés a l’hora de preparar les col·leccions, amb la contrapartida de que una d’aquestes col·leccions bessones pogués estar ubicada al local del GMC. Destacar l'oportunitat que s'ofereix als aficionats a col·laborar en un projecte que involucra museus i universitats, cosa que normalment no succeeix, ja que entre el món acadèmic i el dels aficionats no sempre la col·laboració ha estat possible per diversos motius.


Només ens resta sumar-nos a les felicitacions que tots els presents van fer i que aquest projecte sigui una realitat com més aviat millor.

Fotos: Agustí Asensi

dimarts, 11 de juliol de 2017

Amics del Museu: DE LA LITOGRAFIA A LA PALEONTOLOGIA

Des d'aquest Blog ens fa il·lusió poder parlar de la publicació d'un altre llibre de paleontologia i  que porta per títol: "De la Litografia a la Paleontologia, Història del jaciment paleontològic La Pedrera de Meià a la serra del Montsec (Lleida)"


Aquesta publicació va arribar a la nostra biblioteca gràcies al seu autor el sr. Antoni Lacasa i Ruiz, membre de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, entitat que ha  fet possible la seva publicació amb l'ajut de la Diputació de Lleida.

El llibre tracta sobre els jaciments del Montsec, "La Pedrera de Meià" i "la Cabroa", fent un recull de la història dels inicis del famós jaciment fins a l'actualitat. Fins ara s'havien escrit diverses notes però no existia una recopilació cronològica i acurada sobre el jaciment. També s’ha de destacar que totes les il·lustracions que hi ha són de l'autor i que està escrit amb un llenguatge molt entenedor que permet arribar a tots els amants de la paleontologia i la història sigui quin sigui el seu nivell.


El llibre consta d'una breu explicació de la pedrera, sobre el seu descobridor, les expedicions de la secció de geologia-paleontologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la singularitat dels fòssils...

Cal afegir que en algun apartat del llibre es fa referencia al nostre Museu, ja que guarda una petita però molt interessant col·lecció de La Pedrera de Meià.

Esperem que aquest llibre ajudi a seguir endavant amb la gran tasca de divulgació i cura del patrimoni paleontològic que porta a terme l'Institut d'Estudis Ilerdencs i en particular, el Sr. Antonio Lacasa Ruiz.

dijous, 6 de juliol de 2017

Amics del Museu: ETS UN GEOLOSKETCHER?

Per definició Sketcher és tota persona que li agrada dibuixar (que això no vol dir necessàriament que en sàpiga) i que vol reunir-se, en un lloc concret, amb altres persones amb la mateixa afició, i després compartir-ho.

Per tant GeoloSketcher és tota persona que desitja dibuixar un paisatge (o un motiu) especialment interessant a nivell geològic, i compartir-ho sense que s’hagi de ser ni dibuixant ni geòleg, només el tenir el desitg de passar una estona en bona companyia.

I això és el què ens proposa l’Isaac Camps, geòleg i artífex del Bloc de Camp, un blog amb solera i molt consultat en el qual ens explica, amb un llenguatge molt didàctic, curiositats geològiques d’arreu, però sobretot dels voltants de la seva localitat de Terrassa. I això és el què l’Isaac ens va explicar en una xerrada que va tenir lloc el passat dia 5 de juliol a l’aula que el Col·legi de Geòlegs de Catalunya té al carrer Casp a l’interior de l’edifici del Col·legi Oficial d’Agents Comercials.

L'Isaac Camps en un moment de la seva intervenció

L’Isaac està sempre “maquinant” noves formes de presentar l’àrida geologia d’una manera lúdica però rigorosa alhora, i per això s’ha empescat aquesta “eina”, a la qual ell li ha posat el nom de GeoloSketcher inspirada en el moviment UrbanSketchers qui són una comunitat global de dibuixants (professionals i aficionats), que fomenten el dibuix urbà in situ i després ho comparteixen penjant els resultats en blogs i xarxes socials. Per això cal que aquestes trobades siguin gratuïtes, voluntàries i no remunerades i, a més, no importa ni el nombre de participants, ni l’edat ni la tècnica emprada en els treballs.

Ja s’han fet dues trobades d’aquest tipus: a Hostalric i a S’Agaró, amb gran èxit, i està prevista una tercera convocatòria pel proper 29 de juliol a Santa Cecília de Montserrat. Si voleu més informació al respecte, cliqueu a www.geolosketchers.cat i apunteu-vos perquè, com resa la dita, “com més serem més riurem (i més n'aprendrem)”