Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 31 d’agost del 2016

Mn. Francesc Nicolau: D'ON SURTEN LES EMISSIONS DE METÀ AL PLANETA MART?

Els astrònoms están desconcertats. A prop d’on la NASA té el tot terreny Curiosity (que, com sabeu, es trova a Mart des de l’agost del 2012) es veu que hi ha alguna cosa estranya que de cop emeté una notable quantitat de gas metà, detectat tot seguit pels instruments de precisió que té aquest tot terreny americà. Com tothom sap, aquest gas pot procedir d’éssers vius, si bé no necessàriament. Hi ha fenòmens geològics que també poden formar-lo sense intervenció de cap vivent. Quina será la procedència d’aquest gas al planeta Mart?

La sonda Cusiosity a Mart (es.wikipedia.org)

Cal afegir-hi que el Curiosity també havia detectat ja la presencia de molècules orgàniques en el terra del planeta vermell, és a dir, en el cràter del volcà Gale, que és on es troba l’artefacte. Què vol dir això? Els indicis són que en aquest cràter hi va haver un llac en un passat remot i Caroline Freissinet, científica de la missió Curiosity ens diu: «Pensem que la vida a la Terra va començar fa uns 3.800 milions d’anys i els nostres resultats indiquen que a Mart hi ha llocs on es donàven les mateixes condicions en aquella época: aigua líquida, un entorn càlid i molècules orgàniques. Si la vida va aparèixer a la Terra, per què no podía aparèixer també a Mart?» I hi hauria deixat aquestes molècules. Probabilitat molt minsa, és clar.

L'astrobiòloga Caroline Freissinet (www.mars.nasa.gov)

El metà detectat pels aparells del Curiosity va ser sobtat, com una flatulencia, però que a l’atmosfera de Mart hi ha una mínima quantitat d’aquest gas ja era cosa sabuda, perquè es pot mesurar des de la Terra. Un telescopi de Hawaii en va registrar el 1999 una quantitat de 10 parts per mil milions (10ppb). I quatre anys més tard un altre telescopi va detectar una concentració quatre vegades més alta (40 ppb), i la nau Mars Express de l’Agència Espacial Europea el 2004 va trobar 15 ppb. I més tard la NASA enregistrava 60 ppb. Qui tenia raó?

La novetat descoberta ara és que varia la quantitat de metà que realment es troba a l’atmosfera, és a dir, que no és homogènia perquè el que passa és que encara n’hi ha emissions. Això ho ha demostrat ben clar el Curiosity comunicant-nos que de cop pot aparèixer una nova irrupció d’aquest gas i s’ha acabat dient que no sabem d’on surt el metà ni perquè apareix de cop.

I nosaltres, que no en som experts, acabem dient que potser l’explicació és senzilla, ja que es pot formar també geològicament. Esperem, tanmateix, que els científics ens puguin dir alguna cosa més a mesura que vagin trobant més dades aclaridores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada