Roberto Espinola: EXCURSIÓ AL "PARQUE GEOLÓGICO DE CHERA"

El dia 30 de gener de 2016 vàrem tenir l’oportunitat de visitar el Parque Geológico de Chera acompanyats i guiats pel professor Carlos de Santisteban Bové, geòleg de la Universitat de València. La visita la va consensuar en Josep Peralba, president de l’associació ADAU, Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell, aprofitant una trobada de la Comisión de Patrimonio Geológico de la Sociedad Geológica de España (SGE) a Coll de Nargó.

Context Geològic Regional

La depressió tectònica de Chera es troba enclavada a la província de València, en el sector oriental del domini estructural de la branca Castellana-Valenciana de la Serralada Ibèrica.

Fig.1: Localització de la Depressió de Chera dins 

dels dominis estructurals de la Serralada Ibèrica

La Serralada Ibèrica és un sistema muntanyós format durant el plegament alpí per transmissió cap a l’interior de la placa Ibèrica, dels esforços i deformació produïts durant la col·lisió amb la placa Euroasiàtica (entre el Cretaci superior i el Miocè inferior). La Serralada Ibèrica consta de 6 unitats estructurals: Unitat de la Demanda i Cameros, Branca Aragonesa, Zona d’Enllaç, Catalànids, Branca Castellana-Valenciana i Serra d’Altomira.

La Branca Castellana-Valenciana està integrada per un sòcol hercinià fossilitzat per una cobertora mesozoica, bàsicament carbonatada. L’estructura ve determinada per un conjunt de plecs i encavalcaments d’orientació NW-SE, amb vergència cap al SW. En aquesta zona alguns d’aquests encavalcaments (de Chelva) deformen el sòcol hercinià i s’han desplaçat a favor dels materials detrítics i evaporítics del Triàsic superior, Juràssic superior, Cretaci inferior i Cretaci superior-Paleogen.

A la província de València, la Branca Castellana-Valenciana està constituïda per 3 encavalcaments principals: Chelva (1), Buñol-Útiel (2) i Dos Aguas-Cuchillares del Cabriel (3). La Depressió de Chera està integrada en la unitat de l’encavalcament de Buñol-Utiel.

Fig.2: Mapa geològic simplificat de València i localització de la fosa de Chera

LA DEPRESSIÓ DE CHERA

L’actual conca de Chera és una depressió iniciada en el Cretàcic superior que ha perdurat com a conca sedimentària fins al Terciari. Té una configuració rectangular, està orientada en direcció NE-SW, i la seva superfície és de 21 km².

La gènesi de la conca està condicionada per la superposició de la fractura transcorrent de Requena-Mora d’Ebre (NE-SW) a la cobertura mesozoica i les estructures alpines de direcció ibèrica (NW-SE). La conca s’estén cap al SW a partir del front d’encavalcament del flanc SW de l’anticlinori de Sot de Chera i termina obrint-se en el seu extrem meridional a la Depressió d’Utiel-Requena.

L’estructura de la Depressió de Chera

La depressió de Chera forma part d’un conjunt de 4 petites depressions desenvolupades sobre la unitat de l’encavalcament de Buñol-Utiel. Aquestes estructures es desenvolupen a favor de falles normals (algunes amb component lístric) perpendiculars als plecs i encavalcaments de direcció ibèrica.

La conca de Chera va ser una zona subsident, independent i aïllada ja des del començament de la fase compressiva. Així, el conjunt d’estructures que presenta en superfície poden interpertar-se com la resposta de la cobertora desenganxada a una fractura transcorrent del sòcol reactivada durant el plegament alpí. El mapa geològic de la Depressió de Chera es mostra a la figura 3.

Fig 3: Mapa geològic de la fossa de Chera

El límit SE de la fosa és l’anomenada Falla del Embalse, de direcció NE-SW, pla de fractura subvertical i sentit de cabussament cap al NW, és a dir, cap al centre de la  conca terciària. Aquesta falla té un salt en direcció d’uns 4000 metres i un salt vertical d’uns 700 metres, essent l’estructura més important de tota la fossa.

El límit NW de la conca està determinat per la Falla del Castillo de Chera, que en realitat és un conjunt de falles (mínim dues falles) subparal·leles entre sí i amb cabussament (menor al de la falla del Embalse) cap a l’interior de la fossa.

El límit NE és el més curt i està format per un conjunt d’encavalcament (Cabalgamientos del Atanar) que superposen materials mesozoics sobre els sediments terciaris de la fosa, els quals es troben fortament tectonitzats.

Pel SW la conca de Chera connecta amb la depressió d’Utiel-Requena (o del Cabriel). El límit entre ambdues conques es pot establir en la traça cartogràfica de la discordança entre el Neogen inferior i el superior. Aquesta discordança coincideix a grans trets amb el límit morfològic entre la depressió d’Utiel-Requena i la vall del riu Reatillo.

Així, a la depressió de Chera poden diferenciar un sector comprès entre l’aldea del Reatillo i els encavalcaments de Antanar (anomenat Fosa de Chera) i un sector situat cap al SW de l’aldea del Reatillo, en connexió amb la Depressió d’Utiel-Requena, anomenat Fosa de la Rambleta de los Tocares.

La Fosa de Chera en particular té una estructura asimètrica determinada pel conjunt de blocs mesozoics que la integren. Així, al marge oest únicament hi ha el bloc basculat del Castillo i al marge est hi ha els blocs de Chera, Buseo i Reatillo, tots tres oblics a la falla principal. Durant el Miocè, aquests blocs van compartimentar la fossa de Chera en tres subfosses: semifossa del Embalse, semifossa del Barranco de la Viña i semifossa de Chera.

Fig.4 Esquema tectònic de la fossa de Chera

Els materials de la fossa

En aquest context geològic regional, la fossa de Chera esdevé una conca sedimentària singular, atès que conté el registre sedimentari associat a l’evolució del plegament alpí a la Branca Castellana-Valenciana de la Serralada Ibèrica, essent la falla de sòcol (Falla de Requena-Mora d’Ebre) el principal condicionant del citat registre.

Els materials que la reomplen estan formats per:

·         un conjunt de sediments del Cretaci terminal i Paleogen, coetanis amb la fase compressiva regional (Formación margas, arcillas i yesos de Villalba de la Sierra)

·         un conjunt de sediments d’edat Miocè inferior a Pliocè, dipositats com a resposta a un període en el qual la conca va ser sotmesa a un règim de transcorrència sinistra, que va facilitar la formació d’un seguit de dipòsits diacrònics de col·luvions de conglomerats sintectònics solapats lateralment. Aquests materials es coneixen com a Conglomerados y Brechas de Juncosa y Buseo.

Ambdós conjunts de sediments es troben discordants entre sí.

PARADES

Parada 1. El Reatillo.

Aquesta parada està situada prop de l’aldea del Reatillo i en ella podrem observar la relació entre materials del Cretaci del bloc de Chera i els conglomerats de Juncosa (Neogen).

 Fig.5: Situació de la parada de El Reatillo

En aquesta parada s’observa com els carbonats del Cretaci superior del bloc de Chera giren 90º i es disposen en vertical, originant un sistema geomorfològic anomenat “cuchillos” (figura 6), sobre el qual es disposen els conglomerats de Juncosa (figura 7).

Fig.6: Estrats verticals o “cuchillos” del bloc de Chera

formats per arrossegament de la Falla de la Corraliza, 

tot generant un ganxo de falla

Sobre els “cuchillos” es diposita un conjunt de conglomerats i bretxes del Miocè-Pliocè que es perllonga uns 4 kilòmetres a sobre dels plans de la Falla de la Corraliza i de la Falla del Embalse. Aquests materials s’han dividit en dos sectors: de Juncosa (que veiem en aquesta parada, Falla de la Corraliza) i de Buseo (Falla del Embalse), els quals constitueixen una mateixa formació diacrònica, essent els dipòsits més antics els de Juncosa i els més recents els de Buseo.

Els conglomerats de Juncosa tenen uns 60 metres de gruix i estan formats per capes de 0'5 a 1'5 m d'espessor de còdols i blocs cimentats. Alguns estrats inclouen blocs aïllats de fins a 1 m de diàmetre, mentre que hi ha capes, de fins a 4 m de potència, formades per masses caòtiques de blocs. Aquests materials es troben en discordança progressiva, amb nivells inferiors formats per capes plegades amb un cabussament que varia des de la vertical en les proximitats del substrat mesozoic fracturat, a horitzontal en el centre de la semifossa del Barranco de la Viña.

 Fig.7: Discordança progressiva en els conglomerats de Juncosa

Atesa la geometria, angle de repòs, estructura interna caòtica i absència de canals distribuïdors d’aquests conglomerats es consideren com el resultat de l’acumulació de materials transportats per fluxos massius (o debris flow) dipositats al pla d’una falla activa.

Parada 2. Plec anticlinal Roll-Over.

Aquesta parada es realitza en el camí de Chera a l’embassament de Buseo pel centre de recollida selectiva de residus. Un cop la pista sobrepassa els materials carbonats del bloc de Chera i s’obre la semifossa del Barranco de la Viña, cal parar el vehicle i fer l’observació.

Fig.8: Punt de visual del Plec Roll-Over generat al bloc de Chera

per l’acció de la Falla de la Corraliza

Des d’aquest punt es pot observar com els carbonats cretacis del bloc de Chera presenten una curvatura antiforme molt característica produïda per l’adaptació de les capes a la curvatura en profunditat del pla de falla que limita el bloc de Buseo (Falla de la Corraliza, i que per tant, actua com a falla lístrica.

Fig.9: Esquema interpretatiu de la Falla de la Corraliza

i del plec Roll-over associat al bloc de Chera

Els materials que ocupen la zona més planera (semifossa del Barranco de la Viña) estan formats per sediments vermellosos i groguencs de caràcter detrític i carbonatat (lacustre) del trànsit Cretací-Paleocè. Els relleus situats a llevant pertanyen als carbonats cretacis del bloc de Buseo i el límit amb els sediments de la semifossa ve determinat per la Falla de la Corraliza.

Parada 3. Barranco de la Umbría de la Viña

En aquesta parada podrem observar el congost que el torrent de la Umbría de la Viña genera en tallar els carbonats cretacis durs i resistents del bloc de Chera.

Fig.10: Vista del congost del Torrent de la Umbría de la Viña

sobre els carbonats del bloc de Chera

Els materials groguencs i ocres de primer terme corresponent als sediments del trànsit Cretaci-Paleocè (equivalents a les fàcies garumnianes del Pirineu) en continuïtat sedimentària amb els carbonats del bloc de Chera. En aquests materials s’han descrit jaciments de dinosaures.

Parada 4. Mirador del pantà de Buseo

Des d’aquesta parada es gaudeix d’una magnífica vista del sector NE de la fossa de Chera. Així, observen el pantà de Buseo i l’estructura geològica de la zona. A la figura 11 podem observar el pantà de Buseo situat entre els carbonats cretacis del bloc de Buseo (esquerra) i del bloc del Reatillo (dreta), aquest últim correspon a un bloc limitat per falla però que no ha arribat a evolucionar com a fossa.

Fig.11: Vista del pantà de Buseo i del sector NE de la fossa de Chera

A la dreta de la fotografia es pot observar un conjunt d’estrats semihoritzontals que corresponen amb els materials de Cretaci superior. Uns mica més cap al centre de la fotografia, s’observen un conjunt de materials on s’insinua una inclinació dels estrats cap a l’esquerra en forma de ventall. Aquests materials són les Bretxes de Buseo, les quals es van sedimentar a sobre de la Falla del Embalse, estructura que limita la fossa en aquest sector. En color vermell s’indica la traça aproximada de la falla.

A la figura 12 es mostra una seqüència explicativa del procés de formació de l’estructura geològica del sector del pantà de Buseo, essent la Falla del Embalse l’element tectònic més destacat.

Fig.12: Plafó on s'explica el procés de formació de l’estructura 

geològica del sector del Pantà de Buseo

Parada 5. La Canaleja. Brechas de Buseo

En aquesta parada tindrem l’oportunitat d’observar l’estructuració general de les Bretxes de Buseo.

Fig.13: Punt de visual per observar les bretxes de Buseo

Aquests materials afloren al llarg d’uns 3 quilòmetres a sobre de la Falla del Embalse, la qual fossilitzen, i presenten les mateixes fàcies que els conglomerats de Juncosa, consistents en masses de blocs i còdols, bé sense estructura o amb estratificació gruixuda.

 Fig.14:  Localització de les Bretxes de Buseo

A la figura 15 es pot observar un ventall al·luvial ben palès al paisatge format per les Bretxes de Buseo. S’hi pot observar la paleosuperfície del ventall i l’àpex, així com les calcàries cretàciques a la dreta de la fotografia. Entre ambdues tipologies de roques, discorre la Falla del Embalse.

Fig.15: Vista d’un dels ventalls al·luvials que integren les Bretxes de Buseo

Les Bretxes de Buseo estan formades per un conjunt de set ventalls al·luvials que se solapen entre ells des del SW (més antic) al NE (més modern), i per tant, aquests materials són diacrònics en aquest sentit. La secció principal dels afloraments és obliqua al sentit d’aportació dels sediments, fet que determina que aquestes unitats tinguin una configuració sigmoïdal a gran escala, com s’observa a la figura 16.

L'orientació de l'eix principal de les aportacions per a cara unitat, mostra una rotació en sentit contrari al del moviment de les agulles d'un rellotge (figura 16). Això és conseqüència de la disponibilitat d'espai a causa de la forma triangular de la semifossa. Les primeres unitats (1, 2), encaixonades entre el marge principal i el bloc de Buseo es disposen paral·leles a l'eix de la mateixa, mentre que les últimes (4 a 7) tendeixen a disposar-se perpendiculars a la Falla del Embalse.

Fig.16: Esquema interpretatiu del solapament dels ventalls al·luvials

que integren les Bretxes de Buseo. Les fletxes indiquen l’orientació 

de l’aportació principal de sediments

El sistema de ventalls s’interpreta com un conjunt de col·luvions tectònics agrupats i desenvolupats en condicions d'estabilitat enfront d'un sistema de drenatge (canó subaeri). Cap de les unitats es troba actualment davant d'una vall, però, totes elles posseeixen les seves zones d'àpex a la mateixa cota, pel que és possible deduir que el sistema d'aportació va tenir unes característiques comunes per a totes. És a dir, tots els ventalls al·luvials s’interpreten com a format per un mateix sistema d’aportació, que s’hauria anant desplaçant en sentir NE (per efecte del component de cisalla de les falles).

 Fig.17: Canal d’alimentació de les Bretxes de Buseo

Existeixen proves materials d'un canó que durant el Miocè va poder ser una via d'aportació de sediments als conglomerats i bretxes de Juncares i Buseo, és l’actual  Barranco de la Hoz (que avui aboca al Embalse de Buseo). Aquest canó en la seva capçalera encara conserva dipòsits terciaris de les mateixes fàcies que els sedimentats a la fossa de Chera. Avui aquest barranc està desplaçat lateralment, al llarg de la Falla del Embalse, uns 750 metres des dels últims afloraments de les Bretxes de Buseo. Es mateix passa amb el Barranc del Malén, pel que fa als conglomerats laterals de la Fosa de la Rambla de los Tocares.

La diacronia de les Bretxes de Buseo, la seva situació sobre una falla, la disposició lateralment solapada de les agrupacions de col·luvions que les integren, la rotació antihorària dels sentits d'aportació, la ubicació dels canons de la Hoz i El Malén en un dels extrems, la seva mateixa quantitat de desplaçament respecte a dues formacions de bretxes i, en general, el conjunt d'estructures tectòniques de la fossa de Chera, indiquen que ha existit un desplaçament quilomètric dels blocs laterals en les dues fosses (uns 4,5 km), constituint aquesta zona una banda de cisalla superposada a les estructures formades durant la compressió alpina.

Parada 6. El Mirador del Parque Geológico

A la figura 18 es mostra el punt on s’ubica el Mirador del Parque Geológico, punt immillorable per observar l’estructura geològica de gran part del parc.

Fig.18: Localització del Mirador del Parque Geológico)

Des d’aquest punt es té una magnífica panoràmica d’un tall perpendicular a la direcció d’aportació de sediments de les Bretxes de Buseo (figura 19). A l’esquerra de la fotografia estan els materials del Cretaci afectats per la Falla del Embalse, la qual es troba fossilitzada per les Bretxes de Buseo.

Fig.19: Esquema geològic interpretatiu de la visual des del Mirador

En aquesta paret es pot analitzar l’apilament de les unitats menor que constitueixen els ventalls al·luvials que van dipositar les bretxes. Els materials situats entre les línies grogues representen les 4 unitats menors o paquets de col·luvions que formen el ventall, anant de més antic (sobre el pla de falla) a més modern, és a dir, d’esquerra a dreta. La deformació d’aquests paquets també és major en els paquets progressivament més antics, atès que acumulen més episodis de deformació (salts verticals de la Falla del Embalse), així deformació del paquet a>b>c>d.

Els paquets de col·luvions estan separats per superfícies erosives i internament presenten plans d’estratificació, que a la base tenen un disposició en solapament expansiu (on lap) i al sostre un solapament de tipus retractiu (off lap).

La disposició de solapament, en cada paquet, indica la seva manera de formació. L'inici de la formació de cada un d'ells és una retrogradació per cobrir un espai d'acomodació recentment creat pel moviment vertical de la falla, mentre que posteriorment el medi inicia una programació frontal. El que aquests dipòsits es trobin col·lectivament sobre un pla de falla, suggereix que aquests canvis en el ritme sedimentari siguin deguts a l'activitat de la mateixa falla (Falla del Embalse). Una evidència d'això és la deformació tectònica produïda entre un paquet i un altre, i el que els inferiors hagin acumulat la deformació produïda en els posteriors.

 Fig.20: Apilaments de paquets de col·luvions d’un ventall al·luvial de les Bretxes de Buseo

Atribuïm aquesta superposició i deformació de les unitats menors o paquets de col·luvions, al ritme interromput de la Falla del Embalse en relació amb el seu desplaçament en vertical, estimat en uns 700 metres.

Parada 7. Embalse de Buseo. Estries de falla.

Aquesta parada es realitza al cantó oriental de la presa del Embalse de Buseo, figura 21, on hi ha un aflorament del pla de fractura de la Falla del Embalse.

Fig.21: Presa del Embalse de Buseo

En aquest aflorament es poden observar un con junt d’estries que es poden agrupar en dues famílies. Així, una de les famílies és indicativa de la component horitzontal de  moviment de la falla i l’altre, de la component vertical.

Fig.22: Detalls de les dues famílies d’estries sobre el pla de la Falla del Embalse.

Línies negres senceres: família de component horitzontal

Línies intermitents: família de component vertical del moviment de la falla

Fig.23: Blocs de calcàries del Cretaci basculats, però que no han arribat a generar una fossa

D’altra banda, els terrenys cretàcics a la zona de l’estret del Reatillo són encavalcats per materials del Juràssic.

Fig.24: Interpretació de l’encavalcament del congost del Reatillo

Fig.25: Plafó amb l'esquema geològic del congost del Reatillo

AGRAÏMENTS

Des d’aquí vull agrair al professor Carlos de Santisteban Bové per oferir-se a ensenyar-nos el Parque Geológico de Chera i per les acurades explicacions que ens va fer. També vull agrair al Josep Peralba per organitzar la trobada i per convidar-me a venir. També vull agrair i molt al José Miguel Fernández, geòleg de la Universidad de Granada, que va  venir a la sortida i que a l’endemà ens va acompanyar i ensenyar  el Parc Natural de la Hoces del Cabriel, juntament amb la Elisabeth Díaz i la Raquel de Vicente, així com un interessant jaciment d’aragonits a la zona de Jaraguas. Moltes gràcies a tots.

BIBLIOGRAFIA

Santisteban Bové, C. (2011). Excursión al parque geológico de Chera. Conglomerados y brechas de Juncosa y Buseo. En: Documentos sobre el Terciario de Iberia a inicios del Siglo XXI. Ruiz-Sánchez, F. J. y de Santisteban Bové, C. (eds.) Grupo  Español del Terciario. Valencia. 79-94.

Santisteban Bové, C y García Quintana, A. (2011). Estratigrafia de la Cuenca Cenozoica de Chera, (Valencia). ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 26 (1991), nq-4, pág, 195-203.

Santisteban Bové, C. de y Sanchis Moll, E. J. (1999). Guía del Parque Geológico de Chera. Diputació de València. 1-99.