Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 25 de juliol del 2013

J.A. Soldevilla i Màrius Asensi: DINOSAURES DE NIGER

Una de les ultimes visites que vaig fer a casa del meu mestre de fotografia, company de viatge a Namíbia i amic Soldevilla, en va ensenyar unes fotos d’un viatge que ell va fer a Níger, com que en van agradar molt, li vaig demanar si podia compartir-les amb tots vosaltres. Aquí podeu llegir la crònica juntament amb les imatges.


L’any 2006, un grup d'amics ens vam desplaçar a Níger (quan encara s’hi podia anar) amb la idea de creuar bona part del desert, seguint l'antiga Ruta de la Sal que ens portaria des de la capital Niamey fins Agadez per després seguir al nord fins a l'arbre del Teneré, (que per cert, va ser atropellat per un camioner libi a el 1975, l'únic arbre a 300 km a la rodona), i substituït ara per una espantosa escultura a base d'un bidó i quatre ferros soldats que vol recordar un arbre i més s'assembla a una antena de televisió.

Cotxe enfonsat a la sorra del desert enmig d’una tempesta.

Endinsant-nos més al desert acabem al territori dels ergs, que son grans dunes mòbils que creen passadissos en un gegantí laberint i on ha de ser facilíssim perdre’s sense l'ajuda de l'ull expert d'un tuareg. De totes maneres, és possible seguir les rutes de caravanes de camells pels esquelets dels camells que no resisteixen la dura travessia carregats de sal. Per la ruta ja anem trobant llacs i surgències salades on es recull la sal per dessecació, i on és molt fàcil enfonsar el tot terreny a la traïdora sorra, que tan aviat suporta el pes del vehicle com cedeix sense cap senyal exterior. Recordo un dia especialment nefast que enfonsàrem el vehicle una dotzena de  vegades, amb el paleig de sorra que això comporta per recuperar el 4x4 i que se't torni a enfonsar als 100 metres, i així fins arribar a Bilma, un infern de sal enmig del no res, on no creix absolutament res i on els seus escassos habitants recullen la sal de tolls i la fiquen en uns cons de trenat vegetal per assecar-la, i depenent per a la seva subsistència del que els arriba a través de les caravanes de camells que els aporten tot el necessari per a la vida i marxen carregats amb els preuats cons de sal.

 Esquelets dels camells que no resisteixen la dura travessia carregats de sal.

 Cons per assecar la sal.


Recullen la sal de tolls.

Des de Bilma la ruta es dirigeix ​​cap al nord-oest, per tornar a través de més inhòspit desert i algun petit oasi, a Agadez.

Sorprèn trobar sovint en aquest desert dur i sorrenc alguna roca que examinada de prop es veu  feta d’arbres fossilitzats, convertits en òpal i la superfície adquireix un polit característic pel fregament constant de la sorra transportada pel vent. També és freqüent que en desplaçar-se una duna deixi al descobert restes arqueològiques, en forma de ceràmica o estris de pedra que reposaven enterrats des de quan l'ara desert era una sabana habitada per antílops, girafes i grans felins, i dels quals aquells antics habitants van deixar constància en multitud de gravats a les formacions rocoses que de tant en tant aconsegueixen aflorar entre la sorra.

Gravats a les formacions rocoses.

Ja a Agadez un altre cop, sentim parlar d'un jaciment de dinosaures situat al sud d'aquella població, a uns dos dies de marxa, i vam decidir apropar-nos-hi.

Si algú intenta seguir aquest text en Google Maps, que no s’enganyi ... les carreteres marcades són inexistents. Tan sols hi ha una cosa semblant entre la capital i Agadez, i en tant mal estat que els vehicles poques vegades s’aventuren a passar pel seu asfalt, preferint circular per la sorra, paral·lels a ella. Dormim al mig del no res, amb un ull obert perquè ens havien avisat de possibles bandits i arribem al dia següent al jaciment. Tot just una tenda de campanya vella on s'alberguen dos nadius i cobren poc més que la voluntat per col · laborar en l'escola local (local? On hi ha el poble?) per visitar una bona extensió de dinosaures articulats perfectament conservats. Sorprèn que hagin delimitat amb pedres cada exemplar en un lloc tan àrid en què hi ha més ossos que pedres ... fins que un examen més proper revela que les línies de pedres són realment fragments de xilòpal.

No conec les espècies que hi havia i no hi havia cap informació.

Vaig preguntar als cuidadors-vigilants perquè no s'havia continuat treballant en un jaciment tan excepcional i la resposta fou que allò ho havien destapat uns americans, però que les condicions de vida allà eren inassumibles per a ningú que no fos un tuareg. Vaig mirar 360 º al meu voltant, desert pla i dur, sense una pinzellada vegetal o animal fins on arribava la vista, i no vaig poder més que estar d’acord amb ells.





Restes dels  dinosaures articulats perfectament conservats.

Després d’aquesta crònica d’en Soldevilla tant entretinguda, he volgut saber més sobre els dinosaures de Níger, i he trobat que ja hi han hagut paleontòlegs que, tot i el clima extrem del desert, no els han frenat les ganes de fer-hi excavacions en una zona compresa entre les províncies d’Agadez i Tahoua. Aquesta zona ha proporcionat diverses espècies, unes ja conegudes i altres de noves. Tot molt interessant.


Mapa de la zona on s'han trobat els dinosaures: 



Fotografies: J.A. Soldevilla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada