Isabel Benet: CAMÍ DE SANT JAUME, aspectes geològics (III)

Continuació dels capítols publicats el passat mes de febrer.

A partir de Burgos entrem de ple a la conca alta del riu Duero per la qual ens desplaçarem al llarg de les següents quatre etapes (uns 230 Km) fins a Astorga.

Fragment del Mapa Geológico de la Península Ibérica, Baleares y Canarias (1981); E 1:1.000.000; IGME, amb el recorregut entre Burgos i Astorga

La conca del Duero és la que té més extensió de la península. Es tracta d’una conca intraplaca, d’evolució complexa i que va començar a definir-se a finals del Cretaci. A partir de l’Eocè es va comportar com una conca d’avantpaís relacionada amb l’evolució alpina de la Serralada Cantàbrica. En aquest sector nord van dominar els ambients marins fins a finals del Cretaci (veure figura 1); a partir de l’Eocè i l’Oligocè, i degut a l’encavalcament cantàbric, van dominar els ambients fluvials i lacustres (veure figura 2).

Al Neògen (Miocè i Plicè) abunden les fàcies roges i ocres, molt visibles a Tierra de Campos entre Castrogeriz i la ciutat de Lleó.

Sortim de Burgos en direcció a Rabé de las Calzada, tot creuant el riu Arlanzón el qual neix a la Serra de la Demanda. Poc després de Villalbilla el tornem a creuar per l’anomenat Puente del Arzobispo. Anem per damunt argiles i sorrenques amb paleocanals del Miocè mitjà. A partir d’Hornillos del Camino es puja a un altiplà on dominen les calcàries i les margues del Miocè superior. En aquest altiplà es veuen molts molins de vent que aprofiten la seva força per a produir energia elèctrica.

Des d’aquest altiplà baixem a Hontanas, a la capçalera d’un barranc excavat a les argiles i llims sorrencs del Miocè mitjà. Baixant per aquest barranc arribem a Castrogeriz, població d’origen celtibèric i situada a les portes de la cèlebre Tierra de Campos, amb restes romanes visigòtiques d’art mudèjar i medieval. Aquest poble es troba al peu d’un turó, coronat per un castell i format per una alternança de calcàries i margues del Miocè superior. Aquests materials són ben visibles a l’ascens de l’Alto de Mostelares.

Arribant a Castrogeriz

Abans de l'ascens a l'Alto de Mostelares

Des del capdamunt anem baixant cal a la vall del riu Pisuerga, la qual destaca com una cinta verda d’arbres riberencs enmig de les terres ocres característiques d’aquestres contrades. Passada l’ermita romànica de San Nicolás, habilitada com a alberg de pelegrins, creuem el riu Pisuerga pel bellíssim Puente Fitero, obra del segle XII que conserva set dels seus onze arcs originals.

Puente Fitero sobre el riu Pisuerga

Un cop a l’altra riba entrem a la província de Palència i anem a creuar una petita serra, l’Otero Largo, formada per les calcàries i margues del Miocè superior assegudes sobre les argiles i llims sorrencs del Miocè mitjà. Aquests darrers materials ens acompanyaran fins a Carrión de los Condes. Abans però, entre Boadilla del Camino i Frómista, passarem a frec del Canal de Castilla una obra d’enginyeria del segle XVIII. Els arbres que creixen a la seva vora donen una nota de color en aquest país tan monocrom on aprens que, en ocasions, l’aigua val més que l’or i que s’ha de malgastar!

Arribant al Otero Largo

Canal de Castella a Boadilla del Camino Foto:Isabel Salvia

Canal de Castella a Frómista

Sortint de Carrión de los Condes anem seguint el traçat de l’antiga Via Aquitana que anava d’Astorga a Burdeus i per la qual viatjava l’or que els romans extreien de les famoses mines a cel obert de Las Méduals situades a la comarca del Bierzo, per això passem per pobles amnoms referents a aquesta via com són Calzada de la Cueza, Calzada del Coto o Calzadilla de los Hermanillos on, a la plaça d’aquest poble, tenen una interessant exposició a l’aire lliure sobre el mètode de construcció de les calçades romanes i l’important paper que van jugar en l’expansió de l’Imperi romà.

A partir de Carrión de los Condes entrem en terrenys quaternaris del Plistocè i Holocè consistents en llims, argiles, sorrenques i graves, corresponents a terrasses, ventalls al·luvials, cons de dejecció, meandres abandonats i antics vessants, productes de l’erosió de la relativament propera Serralada Cantàbrica i arrossegats cap al sud pel riu Carrión. A Ledigos tornem a trobar els sediments terciaris de reompliment de la conca del Duero (sorrenques, llims i conglomerats) mentre que a Sahagún, primera vila lleonesa, aquests materials són de nou recoberts pels sediments quaternaris portats pels rius Cea i Esla.

Església de la Virgen del Puente a tocar del riu Valderaduey

Abans d’arribar a Mansilla de las Mulas passem prop del poble del Burgo Ranero on, com el seu nom indica, abunden les granotes en la multitud de llacunes que hi ha escampades arreu d’aquest territori, i el Camí de Sant Jaume passa a frec d’unes quantes d’aquestes llacunes.

Església de Santa María (s.XVIII) de Mansilla de las Mulas

A la sortida de Mansilla de las Mulas es troba el pont sobre el riu Esla, a tocar de la muralla medieval. Després ens dirigim cap a Villarente tot traspassant el riu Porma i seguidament tornem a trobar els materials terciaris en l’ascens a l’Alto del Portillo, porta d’entrada a la ciutat de Lleó (Llión, en lleonès) on s’uneixen el Camí Francés i el del Nord (o del Cantàbric). Abans, però, passem el riu Torío pel Puente Castro. Estant a Lleó recordem que fa una setmana que vam sortir d’Orreaga (Roncesvalles).

Antic convent de San Marcos, d'estil plateresc, avui convertit en Parador Nacional

Després de visitar la seva catedral gòtica, dedicada a Santa María, i de creuar el riu Bernesga pel pont de San Marcos, continuem ruta fins al poble de La Virgen del Camino on afloren de nou els materials terciaris entre les graves quaternaries. Aquest poble és conegut pel seu modern santuari, obra de Subirachs, del qual només podem veure la imponent façana. Al capvespre veiem el sol ocultar-se darrera els Montes de León.

Santuari de La Virgen del Camino, obra de Josep Maria Subirachs

Fem nit en aquest poble i l’endemà sortim ben aviat en direcció a Astorga. És la darrera etapa que fem per la plana, ja que en la següent ens tocarà superar els Montes de León pel cèlebre pas de La Cruz de Ferro. Abans d’arribar a Astorga passem per Villar de Mazarife i Villavante per una variant del Camí que, encara que més llarga, ens evita d’anar pel costat de la concorreguda N-120.

Només ens queda creuar el riu Órbigo pel famós Puente del Passo Honroso i enfilar-nos cap a un altiplà (La Cruz del Valle) on tornen a aflorar les sorrenques i argiles del Terciari sobre les que s’asseuen les graves del Plistocè, les quals formen els petits turons que sobresurten en aquest altiplà. Al final d’aquest altiplà es troba el Cruceiro Toribio, magnífic mirador sobre la ciutat d’Astorga.

Cruceiro Toribio, prop d'Astorga

Baixem ràpidament vers aquesta gran ciutat, capital de la Maragateria, en la qual finalitzem la novena etapa d’aquesta peculiar travessia.

Relació de la cartografia geològica consultada (IGME, sèrie Magna, escala 1:50.000): Burgos (200); Castrogeríz (237); Astudillo (236); San Cebrián de Campos (235); Carrión de los Condes (197); Sahagún (196); Mansilla de las Mulas (195); Gradefes (162); León (161); Santa Maria del Páramo (194); Astorga (193)