Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 1 de juny del 2012

Isabel Benet: VIATGE A L'ALTRA CERDANYA


El passat 23 de maig, els alumnes de 4art a 6è de primària de l’escola de Montellà, la seva mestra , alguns pares, i jo mateixa (acompanyats pel “Maig” i la “Mona”), vam gaudir d’un “viatge en el temps” seguint el camí que des d’Estana s’enfila a Prat de Cadí ("d'Estana a Prat de Cadí") per tal d’imaginar-nos com seria aquella “Cerdanya” de fa 300 milions d’anys, altrament anomenada pels geòlegs “Conca del Cadí”.


El Cadí des del Coll de Pallers

Després de reunir-nos tots al Coll de Pallers, els valents expedicionaris van participar al “Concurs del Temps” on es tractava d’encertar l’edat d’alguns dels esdeveniments importants com per exemple l’edat de l’Univers, l’edat de la Terra, quants milions d’anys fa que van desaparèixer els dinosaures, o quants mils d’anys fa que hi som nosaltres a la Terra. Tot això per a adonar-nos que 300 Ma no són tants… geològicament parlant!



També es fa un repàs a la parafernàlia que porta un geòleg per a dur a terme la seva tasca d’investigació com el martell, mapes, bruixola amb clinòmetre…


Seguidament vam remuntar pel llom de la Serra de Mataplana en direcció a Prat de Cadí tot recollint mostres d’andesites, unes roques subvolcàniques que es van emplaçar a finals del Carbonífer (Estefanià) a través de les falles que delimitaven l’antiga fossa tectònica.



Al llarg del “viatge” no tot van ser “pedrotes” ja que també vam gaudir de les plantes i les flors primaverals, així com també d’una aranya escadussera que es pasejava damunt les roques.


Polígala


Corner


Potentil·la


Garravera



Més endavant ens adonem d’un canvi en el tipus de roques quan passem de les andesites (roques ígnies) als conglomerats i gresos (roques sedimentàries) formades per l’erosió d’aquella serralada Herciniana de la qual ja en parlarem… en una altra ocasió.







Després vam aprendre la diferència entre una vall fluvial, formada per l’acció d’un corrent d’aigua, i una vall tectònica, delimitada per fractures, i vam estudiar com el moviment lateral d’una falla produeix un reguitzell de petites fosses aïllades com és el cas de l’actual Cerdanya i també d’aquella “Cerdanya tardiherciniana” que es va formar de la mateixa manera i quasi al mateix lloc.



Com que el sol lluïa amb força, anàvem aprofitant totes les ombres que el bosc ens oferia i en una d’aquestes parades es va explicar com fa 300 Ma, els continents estaven tots units formant la Pangea i com la nostra regió estava llavors situada a l’equador gaudint d’un clima càlid i humit que afavoria el creixement d’una selva exuberant la qual es va trasformar en el carbó (hulla) que encara trobem per aquests topants.





Prop del Collet Roig ens fixem que les roques són uns conglomerats poligènics, això és, formats per còdols de diferents orígens: calcàries, quarsites, pissarres, quars, lidites, sorrenques… i això vol dir que encara estem al Paleozoic o Era Primària.




Tot passant pel Collet Roig

Passat el Collet Roig fem el darrer i deliciós tram de flanqueig sota l’ombra de l’espessa pineda en direcció al proper Prat de Cadí. Anem un xic depressa ja que, amb tanta explicació, s’ha fet una mica tard però encara tenim temps per a aturar-nos a observar un canvi en la naturalesa dels conglomerats: ara només són de quars i lidita (“quars negre”) i això vol dir que hem deixat enrera el Paleozoic i entrem de ple en l’Era dels Dinosaures: el Mesozoic.



A Prat de Cadí fem el merescut picnic i una estona de lleure, al qual ens acompanyen el "Maig" i la "Mona".


Maig


Mona

Per finalitzar la jornada fem el darrer esforç per a imaginar-nos el paisatge que imperava en aquella “altra Cerdanya” on abundaven les falgueres i les cues de cavall, plantes que encara podem trobar avui dia ja que es tracta d’autèntics “fòssils vivents”.



Abans de tornar de nou a Coll de Pallers on tenim els cotxes, encara vam tenir temps de fer un trencaclosques amb les plaques tectòniques i així d’aquesta manera relacionar el vulcanisme i la sismicitat allà on aquestes es posen en contacte.



Aquesta fou, sens dubte, una experiència altament gratificant i, tal vegada, a partir d’ara aquests escolars es mirin les muntanyes amb uns altres ulls…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada