Aprofitant
una amable invitació, el meu fill i jo ens hem acostat a aquest museu dedicat a
l’animal més emblemàtic de l’Edat del Gel: el Mamut, proboscidi fòssil de grans
dimensions que va viure a Europa, Amèrica del Nord i Àsia durant el darrer
període glaciar, i que va ser contemporani de l’home que el va pintar a les
coves i el va caçar, essent aquesta una de les possibles causes de la seva extinció.
El més caracteristic d’aquest animal eren les seves grans defenses corbades de
les quals s’extreu, avuí dia, el vori amb el que es fabriquen joies i peces
d’artesania.
En aquest
museu s’exhibeixen òssos, pel i pell de mamuts, i d’altres animals, conservats
en condicions extraordinàries al permafrost de Sibèria. Aquest museu és quasi
del tot interactiu, això vol dir que totes les peces exposades es poden tocar
excepte aquelles que estan en vitrines o que un cartell ens adverteix de no
tocar-les. També es poden fer fotos.
Encara que el
protagonista indiscutible és el Mamut, en aquest museu es fa un repàs de la
fauna de grans mamífers que poblaven aquestes regions durant el Plistocè. Així,
el principal que es pot veure és: un crani d’Ant (Alces alces) amb una gran cornamenta, els esquelets complets d’un
Bou mesquer (Ovibos moschatus), d’un Bisó (Bison
priscus), d’un Rinoceront llanut (Coelodonta
antiquitatis), d’un Ós de les cavernes (Ursus
spelaeus) i d’un Mamut (Mammuthus
primigenius), així com un crani, dents i mandíbules del Cavall del Lena (Eqqus lenensis), avantpassat, segons
sembla, de l’actual cavall de Iacutia. Alguns dels esquelets van acompanyats
d’una reconstrucció, a escala, de l’aspecte que tindría l’animal en vida. També
hi ha reconstruccions d’un felí “dents de sabre” i d’un home i un nen de l’Edat
del Gel, acomanyats d’algunes puntes de fletxa de silex i estris d’os, però
sense especificar-ne la procedència.
Cada exemplar
va acompanyat d’un plafó, només en castellà, on s’explica, entre d’altres
coses, l’ambient on es movien i els seus hàbits alimentaris. Un altre plafó ens
assabenta de les troballes de mamuts i d’altres animals al jaciment de Can
Guardiola de Viladecans així com d’altres localitats de la península on s’han
trobat restes d’aquesta època. També hi ha un audiovisual on es recrea, digitalment, la vida i costums
d’un ramat de mamuts així com de les tècniques de caça de l’home primitiu.
El que m’ha
semblat més interessant ha estat la
reproducció de la mòmia d’una cria de mamut (anomenada Lyuba) que es va trobar
a la península de Yamal, l’any 2007, i que va resultar tenir 40.000 anys
d’antiguitat. Va acompanyada d’un video molt interessant, però que s’ha de
veure dempeus, sobre les causes de la mort i posterior enterrament i
conservació. El video també ens assabenta de la tasca de l’equip de científics
que es va fer càrrec del seu estudi amb l’ajut de les més modernes tècniques
d’investigació, i tot això amenitzat amb
música “molt d’aquest país”.
Finalment,
una part molt important d’aquest museu l’ocupa la botiga on es poden comprar, a
més dels típics records relacionats amb el món del mamut, òssos, ullals, joies
i veritables obres d’art tallades en vori, procedent de Iacutia i amb
certificat d’antiguitat, pels, asseguren, millors artesans de Sibèria. Val la
pena de veure-les, ja que comprar-les no està a l’abast de qualsevol, encara
que hi ha preus molt variats.
El museu,
però, no pot evitar de tenir un cert àire folklòric donada la seva ubicació al
carrer Montcada, en ple Barri Gòtic i molt aprop del Museu Picasso on,
diàriament, hi circulen milers de turístes. El museu ocupa els baixos d’un
antic palau medieval (la Casa de la Custòdia),en el que encara es poden veure
arcs, capitells i colummes que, afortunadament, s’han conservat.
Als sostres
s’hi han reproduït les pintures
rupestres que es troben a la cova d’Altamira.
Des d’aquí us
animo a vistar aquest petit i curiós museu.
Per a més
informació, consulteu la seva pàgina: www.museudelmamut.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada