Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 17 d’abril de 2018

Jorgina Jordà: COL·LECCIÓ LLUÍS DAUNIS


A les darreres fires que he assistit, he observat, que cada vegada més es poden trobar minerals de col·leccions particulars que per diverses raons s'han posat a la venda.



Per la seva extensió i qualitat, a més de les anècdotes que hi ha al darrera de cada exemplar, una de les que més m'ha cridat l'atenció ha estat l’antiga col·lecció del senyor Lluís Daunis,

En primer terme, caldria destacar que el senyor Lluís Daunis va arribar a reunir una col·lecció molt important, tot i no venir del món de la mineralogia. Sens dubte aquesta col·lecció fructificà gràcies a la seva altra afició: l'excursionisme i la natura, que el van portar a descobrir i recol·lectar una bona part dels seus minerals. També hi va influir el fet de coincidir amb altres grans aficionats i col·leccionistes de la seva època com els senyors Joaquim Folch i Josep Cervelló entre d'altres.

Malauradament, en Lluís Daunis va morir jove, però la seva família, va continuar durant molts anys prenent-ne cura i inclús augmentant la seva col·lecció de minerals.

Recentment, s’ha pogut gaudir d’alguns dels seus minerals a les fires, dels quals convé destacar-ne alguns:

Començaré per una barita d'Osor amb una cristal·lització molt diferent a la morfologia característica d’aquesta localitat. També destacable un exemplar de quars, albita, microclina i grossulària de Vidreres; alguna mostra d’ortosa de mida XXL procedent de Viladrau; calcita amb calcopirita de Gualba que a més de ser de molt bona mida té una recristal·lització que la fa diferent d'altres de la mateixa localitat; quars amb limonita de Llavorsí (el destacable en aquest exemplar és aquesta poc freqüent associació, a més de la seva gran mida); aragonita d'un indret molt conegut almenys pels aficionats de més edat i excursionistes, com és la Vall de Núria; calcita i un mineral molt menys citat en aquesta localitat com és la kaolinita amb òpal de Can Palomeres, Malgrat de Mar que va donar lloc a un interessant debat amb unes antigues mostres del mateix indret etiquetades com a beidellita...

Barita d'Osor




Calcita  amb calcopirita de Gualba






Per acabar aquest petit repàs d'alguns minerals catalans, no voldria oblidar-me de ressenyar una fluorita amb quars de Sant Marçal, espectacular i que si no fos per la matriu, tan característica, no hagués sabut reconèixer.

Fluorita amb quars de Sant Marçal
També hi havia un asbest de Goian, A Corunha, Galícia, que va portar la seva feina, per la similitud del nom amb el de la coneguda localitat de Goian, Pontevedra, però que va tenir un final feliç perquè va permetre conèixer finalment d'on són aquests característics asbests. A destacar també una espectacular mostra de goethita de l'Arboleda.


Asbest de Goian


Goethita l'Arboleda
Així que ja ho veieu, cada mineral, per si sol, a més de poder estar en moltes vitrines, tenia una petita història.


Només em resta donar-li les gràcies al senyor Jordi Fabre per la seva amabilitat en explicar-me totes aquestes anècdotes i facilitar-nos fer fotos als minerals, sense ell aquesta ressenya no hagués estat possible.

Fotos: Agusti Asensi

divendres, 13 d’abril de 2018

Amics del Museu: VISITA A L'EXPOSICIÓ "LA BELLESA DE L'UNIVERS"

No hi havia inexistència ni existència, aleshores. / No existia l’atmosfera ni el cel que està més enllà. / Què estava ocult? On? Protegit per quí? / Hi havia aigua insondablement profunda allà? // No hi havia mort ni immortalitat, aleshores. / Cap senyal diferenciava la nit del dia. / Un de sol respirava sense alè pel seu propi poder. / Més enllà d’això, no existia res. // 

Al començament l’obscuritat amagava l’obscuritat. / Tot era aigua indiferenciada. / Embolcallat en el buit, esdevenint, / aquest u va sorgir pel poder de l’escalfor. // El desig baixa sobre això al començament, / esdevenint la primera llavor del pensament. / Els savis, buscant en el cor amb intel·ligència, / van trobar el nexe entre existència i inexistència. //

El seu lligam va estendre’s a través. / Hi havia un sota? Hi havia un sobre? / Hi havia procreadors, hi havia potències. / A sota energia, al damunt impuls. // Qui sap realment? Qui pot proclamar aquí / d’on prové, d’on és aquesta creació? / Els deus van venir després. / Qui sap, aleshores, d’on va sorgir? // Aquesta creació, d’on va sorgir? / Potser va ser produïda o potser no. / Aquell que vigila des del cel més alt, / només ell ho sap. O potser no ho sap. 
(Rig Veda (Himne de la Creació) Traducció d’Eulàlia Bosch).

Aquest és l’himne de benvinguda a l’exposició “La bellesa de l’univers” que fins al dia 10 de juny es pot veure al CosmoCaixa de Barcelona.



“La bellesa de l’univers” és el títol general d’aquesta exposició que conjumina art i ciència tot expresant la visió del cosmos de dos reconeguts artistes: la catalana Eugènia Balcells, qui ens presenta la mostra “Anys Llum”; i el fotògraf i cineasta nord-americà Michael Benson, qui ens mostrarà la increïble diversitat del nostre sistema solar a l’exposició “Altres Mons”, un excel·lent complement als dos cicles de conferències de Mn. Francesc Nicolau, Noves troballes i més estudis del sistema solar, dels quals acabem de publicar-ne tots els resums en aquest blog.


La primera exposició, “Anys Llum”, ens reb una projecció esfèrica del nostre univers en expansió envoltat de la més absoluta foscor, com si el contemplessim des del “no-espai”, des del “no-temps”, mentre s’escolta de fons un so inquietant compost pel músic Brian Eno. Sort que a l’entrada hi ha un vigilant que t’avisa de que vagis en compte! Tot seguit ja s’entra a la primera sala on es despleguen les obres de l’artista Eugènia Balcells, entre les quals hi destaca l’Homenatge als elements, un gran plafó on s’hi representen els elements de la taula periòdica segons els seus espectres únics. El plafó es complementa amb un bell escrit de caire poètic del científic David Jou.





Aquests espectres també es projecten sobre una paret i nosaltres ens hi podem interposar de manera que quedem del tot integrats a l’obra. També hi ha un seguit de barres d’al·lumini, de diferents llargaries, penjades d’una barra i que sonen en ser colpejades.



A l’exposició també es pot veure un petit audiovisual, fet des del grup de telescopis Isaac Newton del Roque de los Muchachos a l’illa de Gran Canaria, en el qual l’Eugènia Balcells entrevista al seu germà, l’astrònom Marc Balcells, sobre les característiques i dimensions del nostre univers. Seguidament ja entrem a l’àmbit de l’exposició “Altres Mons” de Michael Benson.



Aquest prestigiós fotògraf fa un repàs a aspectes sorprenents del nostre sistema solar gràcies al material aportat per les diverses sondes i naus espacials New Horizons, Rosetta, Cassini, Galileu, Voyager, Messenger, Mariner, Viking, el rover Curiosity… aparells que, gràcies a les xerrades de Mn. Nicolau, ja ens són prou coneguts. Posteriorment les imatges han estat seleccionades i processades digitalment per l’autor per donar-los-hi més espectacularitat.


Petjades del vehicle Curiosity Rover a Mart (febrer 2014)

Fobos (objecte fosc a la dreta), petit satèl·lit de Mart,
sobre el gran cràter Herschel (Viking Orbiter 1, setembre 1977)

L’exposició, encara que diàfana, manté uns certs apartats on s’hi exposen imatges d’un tema comú. Així estan els espais dedicats al Sol, a Júpiter, a Venus, a Mart, als asteroides… A cada apartat hi ha un plafó horitzontal que ens informa del tema general i, després, cada imatge va acompanyada de la corresponent informació (en català, castellà i anglès) sobre el motiu de la fotografia i quan i per quina sonda va ser presa la imatge.




Dins aquests apartats no hi podia faltar un espai dedicat al nostre planeta Terra, on la informació l’aporten la gran quantitat de satèl·lits que ens orbiten, i també hi ha un espai per a la Lluna el nostre satèl·lit natural on la seva famosa “cara oculta” ja no ho és gens d’oculta.



El planeta més fotogènic, però, segueix éssent Saturn el qual, amb els seus anells i satèl·lits, ha estat durant molts anys l’objectiu màxim de la sonda Cassini fins que el setembre de l’any passat se la va fer caure contra aquest planeta.

Saturn projectant la seva ombra sobre els anells, que al seu torn
reflecteixen la seva llum sobre el costat nocturn del planeta (Cassini, octubre 2013)

En primer terme Rea, el segon satèl·lit més gran de Saturn,
amb el seu veí Dione sota el perfil dels anells de Saturn (Cassini, gener 2011)

Aparador de la botiga

Al voltant d’aquesta exposició s’han previst tot un conjunt d’activitats paral·leles i relacionades: xerrades, tallers, taula rodona, sessions al planetari, visites comentades… I com sempre, a la botiga del museu hi ha tot un ventall de productes dedicats al tema d’aquesta exposició, per si hem de fer (o fer-nos) un regal ben original.

dimecres, 11 d’abril de 2018

Mn. Francesc Nicolau: PROJECTES DE TELESCOPIS PER OBTENIR MÉS INFORMACIÓ DELS ASTRES


Cinquena xerrada del segon cicle de conferències sobre els tema Noves troballes i més estudis del sistema solar (II), que va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el dia 22 de març del 2018 a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona. Si voleu veure el resum de la quarta conferència, cliqueu aquí.

El satèl·lit Gaia és europeu. El 2012 és va quasi acabar el projecte i es va posar en òrbita a finals de 2013. Era per catalogar estrelles. A l’any 2018 es donarien els resultats. Prèviament a aquest satèl·lit s’havia enviat  l’Hyparcos, el qual va precisar la distància de moltes estrelles. Gaia ha superat en 100 vegades a aquell i calcularia la posició de més de mil milions d’estrelles 2,1% (es creia en aquell moment que la Galàxia en tenia cent mil milions). També captaria 100 milions de galàxies i 20.000 exoplanetes, 500.000 quàsars, 200.000 asteroides del Sistema solar. Cap el desembre de 2018 s’esperaven els resultats, però sembla que s’allargarà una mica, si bé ja hi ha algunes realitzacions.


Uns 450 tècnics han seguit tot el procés (20 d’ells són de Barcelona) i ha costat 460 milions d’euros. De moment, s’ha avançat que s’havia trobat la brillantor de 1.142 milions d’estrelles (i pel que s’ha vist no és ni l’1% de la Via Làctia, que ara es creu formada per dos-cents mil milions d’estrelles).  Havent trobat les distàncies entre estrelles, es poden saber les formes de la Galàxia.


El projecte Copèrnic, el qual tambè és europeu, és per obtenir un coneixement  més gran de l’entorn del nostre planeta. Ha proporcionat uns 50.000 llocs de treball i enviarà un total de 13 satèl·lits a l’espai, dels quals ja s’han posat en òrbita cinc, des del 2014. Uns controlaran el canvi climàtic, altres emergències naturals, l’atmosfera en detall, etc. Fins cap el 2030, s’aniran enviant. L’1 ha mirat el que li passa al gel de l’Àrtic, on s’ha produït una pujada d’uns 2ºC de temperatura i ha baixat molt el nivell de gel: a determinats pobles costaners d’Amèrica del Nord ha pujat el nivell de l’oceà.


Els americans no estan inactius. Han posat en òrbita la sonda SMAP, la qual controla els nuvols atmosfèrics des d’una alçada de 985 km i a la volta a la Terra en 96 minuts. La seva antena gira a 18 revolucions per minut. Amb les dades seves es coneixerà com la humitat i el Sol afecten a la Terra, les seves influències en el coneixement del clima, les collites, etc.


El Cheops és un altre satèl·lit americà, amb col·laboració europea, que s’està construïnt per examinar exoplanetes amb uns aparells molt sofisticats. Estudiarà els ja coneguts amb un més gran detall, sobretot els que s’assemblin més a la Terra. El 2012 es varen fer 26 propostes de com havia de ser i finalment va guanyar el concurs una empresa espanyola i suïssa. No és gaire gros i no ha estat costós (50 milions d’euros). De molts exoplanetes es coneix la seva òrbita, però no el seu diàmetre ni la seva natura.



En quant a projectes terrestres hi ha tres grans telescopis, dos americans i un d’europeu. Si als telescopis terrestres es fan de gran amplitud, llavors no tenen quasi problemes de nitidesa. Les seves pantalles receptores són de més de 30 metres (l’europeu de 39,3 m). S’acoplen diferents miralls. El TMT es volia instal·lar a Hawai, però problemes burocràtics ho han impedit. Finalment s’ha ubicat a Canàries amb una pèrdua mínima de claredat; té una vida de 65 anys, amb un pressupost de 1.400 milions de dòlars. El Magallanes és Europeu i format per set grans miralls amb un a cada costat i un al centre.  El E-ELT s’instal·larà a Xile i ja s’ha començat a construir.

Si voleu veure el reportatge que es va projectar a la conferència, cliqueu aquí. I si voleu anar al resum de la primera conferència, cliqueu aquí.

dijous, 5 d’abril de 2018

Isidre Gurrea i Jorgina Jordà: TUCSON

El passat mes de febrer va tenir lloc, a la coneguda localitat de Tucson (Arizona, EUA), la fira més important de minerals i fòssils del món: el Tucson Gem & Mineral Show.


Se celebra en diferents indrets al llarg de la ciutat i la majoria de les exposicions estan obertes al públic en general, tot i que n’hi ha algunes reservades exclusivament pels professionals del sector. No existeix un únic lloc d'exposició, sinó que els venedors ocupen diferents espais, entre ells molts hotels i motels de la ciutat on s’ubiquen per aquest esdeveniment i que serveixen als professionals per mostrar els seus minerals i rebre els clients en llocs tan peculiars com les mateixes habitacions, els vestíbuls o les carpes i els jardins dels allotjaments.


En aquesta ocasió, el nostre, amic i consoci Isidre Gurrea hi va assistir i, com no podia ser d’una altra manera, li vàrem demanar  si ens podia fer un tastet d'aquest viatge, ja que, a més de la fira, hi ha molts altres indrets i atraccions per visitar.

Vista d'alguns pavellons que configuren la fira de Tucson

            Una altra part del Tucson Show. Aquí hi podem veure un bon lot d'ammonites  procedents de Rússia i un esquelet complet d'ós de les cavernes

De debò que m'hagués endut aquest “quarset”, però no cabia a la maleta de mà

Res millor que un petit descans envoltat de bones mostres de minerals
Una d’elles és el molt interessant museu miner de Bisbee, a 148 km al sud-oest de Tucson, que és una institució filial del famós Smithsonian, en el qual s’explica la història de la mineria en aquesta regió.

A la Queen Mine, dins del mateix museu de Bisbee, a banda de poder comprar alguna mostra d’atzurita de la mina, hi ha també a la venda un seguit de minerals procedents de zones limítrofes (Morenci, Califòrnia, Mèxic, etc.)

Vista de l'edifici del Museu Miner de Bisbee, el qual alberga una extraordinària col·lecció de minerals, així com altres elements de mineria de gran interès

 Entrada a la Queen Mine, oberta al 1915 i dedicada principalment a l'extracció de coure. La principal mena de coure que s'extreia era la calcopirita, tot i que va proporcionar quantitats importants d'altres minerals

Vestíbul de la mina. En ell es conserven el panell amb els torns de treball. En la pissarra de la part superior s'indica les quantitats de metall que es van extreure mentre va estar en funcionament

Entrada a la galeria de la Queen Mine. Després del seu tancament el 1975 alguns miners seguien entrant en la mina per recollir exemplars de col·lecció. Són dignes d'esment unes extraordinàries mostres d'atzurita i malaquita, mundialment famoses entre els col·leccionistes de minerals
Molt a prop d'allà, trobem també la ciutat de Tombstone, fundada degut la seva proximitat a les explotacions d'argent i molt famosa pel tiroteig al O.K. Corral  que fou inspiració per a moltes pel·lícules de l’oest americà.

Reconstrucció del rentat de mineral d'argent durant el segle XIX a Tombstone

Tombstone esperant als foragits

Vista del Saguaro National Park
Un altre indret molt recomanable és el Saguaro National Park. El saguaro gegant és una planta majestuosa, protegida i venerada, símbol de l'oest americà, ja que només es troba en una petita regió dels EUA.

Darrera d’aquest turó es troben les restes d'antigues explotacions mineres del segle XIX i principis del XX. Pels voltants, si ens hi fixem, no és difícil trobar alguna mostra de minerals com epidota i granat

Imponent massís de gneiss que conforma el Sabino Canyon, on es troben ocasionalment concentracions de moscovita formant masses i grups de cristalls

Vesprejant a Tucson, al costat de l’Amazon Hotel, ben conegut a la regió
Gràcies Isidre, per compartir aquesta experiència amb nosaltres.

Fotos i text peu de fotos: Isidre Gurrea